Montserrat Pagès |
|||
Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona.
Conservadora d'Art Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Dra. Montserrat Pagès
http://www.ub.edu/emac/index.php/ca/home/31
Llibres
1. Les esglésies pre romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Premi Fundació Güell 1980 (Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XXXII, 1983), 214 pàgs.
2. Amb Jordi Bolòs a El monestir romànic de Sant Llorenç prop Bagà (Barcelona, octubre 1986), 292 pàgs.
3. Amb Antoni Pladevall a Això és Catalunya. Guia del Patrimoni Arquitectònic (Barcelona, primera edició 1987, edicions posteriors i també en d'altres llengües), 515 pàgs.
4. Pedres i figures. Guia geogràfica de l'Art Català, Col.leccionable en 43 fascicles del diari "Avui", publicats setmanalment entre el 3 3 87 i el 3 1 88. 396 pàgs.
5. La Torre Rodona (Barcelona 1990), 46 pàgs.
6. Les manifestacions arquitectòniques a les baronies de Castellví de Rosanes, Eramprunyà i Cervelló i territoris propers de l’antiga frontera del Llobregat (segels XI-XIII), Universitat de Barcelona, Col•lecció de Tesis Doctorals Microfitxades núm. 1303, any 1992
7. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, núm. 108 de la Biblioteca Abat Oliba (Barcelona 1992), 693 pàgs.
8. Monuments del Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, núm. 50 de la col.lecció "Llibres de Motxilla" (Barcelona 1994), 93 pàgs.
9. El temps del Romànic al Baix Llobregat, núm. 2 de la col.lecció "Descobrim el Baix Llobregat", Consell Comarcal del Baix Llobregat (Barcelona 1995), 31 pàgs.
10. Amb Eduard Carbonell, Jordi Camps i Teresa Marot, Guia Art Romànic, Museu Nacional d'Art de Catalunya (desembre de 1997), 198 pàgs.
11. Amb Jordi Casanovas i Jordi Camps, Arte románico de Cataluña, catàleg de romànic de l’exposició Arte románico y escultura de vanguardia. Colecciones del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Madrid 2001).
12. Amb Jordi Camps, Museu Nacional d’Art de Catalunya Guia Visual Art Romànic (Barcelona 2002).
13. Amb F.X. Altés, J. Camps i J. de C. Laplana, La imatge de la Mare de Déu de Montserrat (Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2003).
14. Sobre pintura romànica catalan,a Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d’Or , núm. 341 de la col•lecció Biblioteca Serra d’Or, Barcelona 2005), 202 p.
15. La pintura mural romànica de les Valls d’Àneu, amb pròleg de Ferran Rella, Consell Cultural de les Valls d’Àneu - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d’Or , núm. 390, març 2008, 228 p.
16. Sobre pintura romànica catalana, noves aportacions, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d’Or, núm. 400, Barcelona , gener 2009, 317 p.
Articles:
2.1 L'església pre romànica de Sant Silvestre, a Vallirana, "Full Informatiu del Romànic", núm. 15 (febrer 1979).
2.2 Notes sobre Santa Fe dels Solers, "Full Informatiu del Romànic" , núm.18 (setembre 1979).
2.3 El transsepte elevat de Sant Nicolau de Sabadell similar als de Sant Pere d'Egara i Santa Creu d'Olorda, "Arrahona", n. VIII (1979), p. 5 10.
2.4 Les esglésies pre romàniques a la comarca del Baix Llobregat, "Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Sant¬ justenc", CVII (1979).
2.5 En col.laboració amb Núria Hortal i Josep Moran, La capella de Sant Pere del castell de Voltrera, "Full Informatiu del Romànic", XX (febrer 1980).
2.6 Les sepultures antropomorfes, "Butlletí Informatiu dels Amics de l'Art Romànic", I (1980), p. 6 7.
2.7 El bisbe Vives i les obres de restauració de la basílica de Cornellà de Llobregat al segle X, "Butlletí Informatiu dels Amics de l'Art Romànic", III (1980), p. 22 23.
2.8 En col.laboració amb Jordi Bolòsi Iñaki Padilla, La necròpolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló, "Quaderns d'Estudis Medievals", II (nov. 1980), p. 67 79.
2.9 En col.laboració amb Jordi Bolòs, El monestir de Santa Maria de Serrateix i la parròquia de Sant Pere, "Quaderns d'Estudis Medievals", II (nov. 1980), p. 83 86.
2.10 La torre circular i els eremitoris rupestres de Benviure, a Sant Boi de Llobregat, "Acta Historica et Archaeologica Medieva¬ lia", I (1980), p. 175 195.
2.11 La torre Rodona de les Corts, "Quaderns d'Estudis Medievals", III (març 1981), p. 155 159.
2.12 La problemàtica d'identificació de les esglésies del castell de Cervelló, "Studia Monastica", XXIII (1981), fasc. I, p. 59 69.
2.13 Sobre la restauració d'esglésies, "Circular dels Amics de l'Art Romànic", VII (1981), p. 61.
2.14 En col.laboració amb Jordi Bolòs i Iñaki Padilla, Manifestacions eremítiques a les rodalies de la rotonda sepulcral de Sorba, "Quaderns d'Estudis Medievals", VI (des. 1981), p. 357 363.
2.15 Les esglésies pre romàniques al Baix Llobregat, ponència a les "Primeres Jornades d'Estudis sobre el Baix Llobregat", Sant Feliu de Llobregat 1981 (= Martorell 1982), p. 45 54.
2.16 Amb Jordi Bolòs i Iñaki Padilla, Les sepultures excavades a la roca, a Necròpolis i Sepultures Medievals de Catalunya, annex 1 d'"Acta Medievalia" (1982), p. 59 97.
2.16bis La torre de Ribes (Garraf), catàleg de l’exposició L’arqueologia a Catalunya, avui, Departtament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona 1982, p. 161-162.
2.17 Documents fundacionals de Sant Llorenç prop Bagà, a "L'Erol", V (1983), p. 45 46.
2.18 L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic per Eduard Junyent, ressenya a "Serra d'Or" (desembre 1983), p. 75.
2.19 Sant Feliuet de Vilamilanys o de Vilamilans, novament, "Arrahona", II època, 15 (primavera 1983), ps. 14 19.
2.20 En col.laboració amb J. Bolòs, I.Ollich, I. Padilla i M. Riu, Sivelles medievals de Catalunya i altres peces d'orfebreria relacionades amb la indumentària, comunicació al "106 Congrés Internacional des Sociétés Savamtes". Perpinyà, abril de 1981 (= 1984), ps. 107 183.
2.21 En col.laboració amb Jordi Bolòs, Sant Llorenç prop Bagà, excavació-1983, "L'Erol, núm. X (setembre 1984), p. 31-33.
2.22 La transició del món antic al medieval a la comarca del Baix Llobregat, segons l'estudi de les esglésies, "XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos" El Prat de Llobregat 1980 (= 1985) ps. 432 435.
2.23 Sobre la transició del món antic al medieval a través de l'estudi de les esglésies, comunicació al "Col.loqui de Terminologia de l'Art Romànic i dels seus precedents cristians". Barce¬lona 1980 (editat a "Lambard" (1985), ps. 49 51.
2.24 Col.laboracions a El Vallès i el Maresme, vol. VI (maig 1982; segona edició 199 ) de l'obra Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Canovelles, p. 218 222; Martorelles de Dalt, p. 308 310; Sant Fost de Campsentelles, p. 311 312; La Llagosta, p. 312 314; Vallgorguina, p. 340 342; Vilalba Sasserra, p. 342 345.
2.25 Col.laboracions a El Barcelonès i el Baix Llobregat, vol. VIII (novembre 1982; segona edició 199 ) de l'obra Gran Geografia Comarcal de Catalunya: La cristianització i l'enllaç amb el món medieval, p. 49 51 i 363 365; Castellví de Rosanes (amb F. Balanza), p. 386 389; Abrera (amb C. Pons), p. 389 392; Sant Esteve Sesrovires, p. 392 395; Esparreguera, (amb F. Subirana i J. Soler), p. 401 407; Collbató, p. 407 410; El Papiol (amb E. Faura), p. 426 430; Sant Andreu de la Barca, p. 430 432; Corbera de Llobregat, p. 432.435; Sant Vicenç dels Horts, p. 435 443; Cervelló, 443 448; Vallirana, p. 448 451; Torrelles de Llobregat, p. 451 453; Santa Coloma de Cervelló, p. 453 457; Cornellà de Llobregat (amb J. i J. Fernàndez i Trabal), p. 457 462; La vila de Sant Boi de Llobregat, p. 476 486; Castelldefels, p. 494 499.
2.26 Diverses col.laboracions a El Pallars i la Ribagorça, vol. XII (maig 1984; segona edició 1999), de l'obra Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Soriguera, p. 51 53; Castellàs, p. 54 56; Peramea, p. 62 64; Baén, p. 64 66; Montcortés de Pallars, p. 66 68; Isona (amb J. Pons), p. 173 179; Benavent de la Conca, p. 179 180; Conques, p. 180 182; Figuerola d'Orcau, p. 182; Orcau, p. 182 184; Sant Romà d'Abella, p. 184 185; Abella de la Conca, p. 185 188, Gavet de la Conca, p. 188 190; Aransís, p. 190 192; Sant Salvador de Toló, p. 192 194; Lliminana, p. 194 196; Guàrdia de Noguera, p. 197 199; Mur, p. 199 202; Sant Esteve de la Sarga, p. 202 205; La Vall de Boí, p. 296 306.
2.27 Diverses col.laboracions a L'Alt Urgell, Andorra i la Vall d'Aran, volum XVI (novembre 1984; segona edició 199 ) de l'obra Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Els municipis d'Alàs, Cerc, Arsèguel, Cava, Tuixén, Josa de Cadí, Lavansa, Fórnols de Cadí, El Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa, La Parròquia d'Hortó, Fígols d'Organyà, Alinyà, Oliana, Peramola, Bassella, Montferrer de Segre, Pallerols del Cantó, Guils del Cantó, Coll de Nargó, Montanissell, Gavarra, Organyà, Cabó, Noves de Segre, La Guàrdia d'Ares, Taús, Anserall, Arcavell, Ars, Civís, Bescaran, Estamariu, p. 73 170.
2.28 Diverses col.laboracions amb P. Ponsich i R. Gual a El Vallespir, el Conflent, el Capcir i la Cerdanya, vol. XV (1985; segona edició 199 ) de l'obra Gran Geografia Comarcal de Catalunya: La vila de Montlluís, La Cabanassa, Planès, Sant Pere dels Forcats, Eina, Sallagosa, Er, Santa Llocaia, Naüja, Oceja, La Guingueta d'Ix, Palau de Cerdanya, Bolquera, Odelló i Vià, Eguet, Estavar, Targasona, Angostri¬na, Dorres, Ur, Enveig, p. 377 421; La Vall de Querol: La Tor de Querol, Porta, Portè, p. 421 428.
2.29 Amb A. Pladevall, L'organització eclesiàstica. Els segles IX-X, El bisbe Oliba i la seva època, Guillem de Balsarey, Berenguer Sunifred de Lluça, l'arquebisbe, Els bisbes dels segles XII i XIII, El moviment cultural, L'escriptori de la catedral, la biblioteca i l'escola, La ciutat de Vic. Orígens i formació; La urbanització de la ciutat. Els segles XII i XIII, Ladoble jurisdicció de la ciutat de Vic, Els ciutadans, El règim de la ciutat, La vida interna i externa de la ciutat, col•laborarions a Osona-I, vol. II (1984) de Catalunya Romànica) p. 38 56 i 96 103.
2.30 L'església de Sant Llorenç prop Bagà, a El Berguedà, vol. XII de Catalunya Romànica (1985), p. 293 298.
2.31 El Marc Històric, a El Ripollès, vol. X (1987) de Catalunya Romànica: p. 17 62.
2.32 Amb J. Bolòs, El castell i la baronia de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), dins Torres, guaites i castells de la Catalunya medieval, annex 3 d'"Acta Medievalia" (Barcelona 1986), p. 115 151.
2.33 Collbató, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 9 (2n i 3r trimestre 1986), p. 6 7.
2.34 Valldonzella, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 10 (4rt trimestre 1986), p. 12 13.
2.35 Bruguers i Eramprunyà, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 11 (1987), p. 6 8.
2.36 Sant Ponç de Corbera, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 12 (4rt trimestre 1987), p. 8 9.
2.37 Cervelló, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 13 (1r trimestre 1988), p. 4 5.
2.38 Sant Pere d'Abrera, Voltrera i Sant Hilari, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 15 (3r trimestre 1988), p. 8 9.
2.39 Una torre romana a Castellví de Rosanes dominant la Via Augusta sobre el pas del Llobregat, "Fonaments" 7 (1988), p. 153 158.
2.40 Museu d'Art de Catalunya. Arriba el canvi, suplement dominical del diari "Avui" del 3 de juliolde 1988, p. 14 18.
2.41 Simposi Internacional sobre l'Arquitectura a Catalunya als segles IX, X i primera meitat de l'XI, ressenya a "Revista de Catalunya", n. 22, nova etapa (set. 1988), p. 99 101.
2.42 Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida (Martorell), "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 16 (4rt trimestre 1988), p. 9 10.
2.43 La formació dels pobles al Baix Llobregat: Pallejà, "Pal.laliana", 2ª època, núm. 0 (desembre 1988), p. 6 8.
2.44 El castell de Sant Jaume o Castellví de Rosanes, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 17 (1r trimestre 1989), p. 9 10.
2.45 Amb J. Bolòs i I. Padilla, Santa Maria de Cervelló, a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, “Excavacions Arqueològiques a Catalunya”, núm. 1, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1982, p. 377-379.
2.46 De quan el Llobregat era frontera davant els moros, "Avui", 22 XI 1988.
2.47 Castelldefels, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 19 (3r i 4rt trimestre 1989), p. 12 13.
2.48 Les ràpites Catalanes: una excepció, "Serra d'Or", n. 361 (gener 1990).
2.49 Els orígens de Santa Coloma de Cervelló, "La Font del Murri", n. 4 (febrer març 1990), p. 6 7; n. 5 (juny 1990), p. 10 11; i n. 6 (juliol agost 1990), p. 10 11.
2.50 La predel.la de Sant Salvador de les Espases, "Exposició Sant Salvador de les Espases" (Olesa de Montserrat, juny 1990).
2.51 Pròleg (actualització històrica) a la reedició del llibre de Joan Solà, Sant Salvador de les Espases (Montserrat 1990), pàgs. IX XXIV.
2.52 Inventari d'esglésies. 22 volums de Josep M. Gavín publicats a Barcelona entre 1977 i 1990, "Serra d'Or", n. 368 (setembre 1990), p. 62.
2.53 Miralles, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 21 (3r i 4rt trimestre 1990), p. 12.
2.54 Amb J. Bolòs, L'hàbitat concentrat a l'Edat Mitjana. Aportació a l'estudi de Bellver de Cerdanya i dels seus túnels medie¬vals, "Ilerda", Segona època n. XLVIII (1990), p. 107 118.
2.55 El Patrimoni Artístic al Baix Llobregat, antic, medieval i modern, ponència a les "I Jornades de Recerca Històrica i Social del Baix Llobregat", Sant Feliu de Llobregat 1990, publicades pel Centre d'Estudis Comarcals (1993), p. 409-432.
2.56 La Marca Hispànica, frontera meridional de l'Imperi i les seves fortificacions fins al temps de Carles el Calb, dins L'art et la société à l'époque carolingienne, "Les Cahiers de Saint Michel de Cuxa" XXIII (1992), p. 47 54.
2.57 Col.laboracions a Prefiguració del Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona 1992): Creu d'altar amb el nom dels evangelistes bescanviat, cat. 34, p. 187 190; Creu processional amb el Crist pintat, cat.35, p.189 190; Pintures murals del Palau Agui¬lar. Campament de Jaume I. Assalt a la ciutat de Marllorca, cat. 39, p. 201 203); Sant Joan Evangelista i Mare de Déu d'un Calvari, cat. 42, p. 207 209.
2.58 El període medieval dins Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI a.C. al XIV), del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (1992), p. 81 91.
2.59 L'aportació de les canòniques regulars a l'art romànic del segle XII a partir de Sant Ruf d'Avinyó, dins Aux Sources de l'Art Roman. Convergences, permanences, mutations "Les Cahiers de Saint Michel de Cuxa" XXIV (1993), p. 109 114.
2.60 L'iconographie de Marie dans la peinture romane catalane, dins Marie, l'artet la société. Des origines du culte au XIIIe siècle "Les Cahiers de Saint Michel de Cuxa" XXV (1994), p. 73 78.
2.61 El conjunt monumental de Miralles i les seves pintures italianitzants, "Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya", I, 1 (1993), p. 253 262.
2.62 El castell gòtic d'Olorda (Barcelona), "Lambard. Estudis d'Art Medieval" vol. VI (1991 1993), p. 429 436 i 507 510.
2.63 Les pintures romàniques de l'atri de Sant Vicenç de Cardona: els Porxos Pintats, "I Congrés d'Història de l'Església Catalana. Des del orígens fins ara" (Solsona 1993), p. 775 779.
2.64 Ressenya de Francesc Xavier Altés i Aguiló, L'església nova de Montse¬rrat (1560 1592 1992), a "Studia Monastica", vol. 35 (Abadia de Montserrat 1993), p. 231 233.
2.65 Ressenya de Montserrat Casas i Nadal, La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l'Edat Mitjana. Alguns aspectes de la seva història des dels seus orígens fins al 1311, a "Arxiu de Textos Catalans Antics", 12 (1993), p. 430 431.
2.66 Les pintures romàniques de Sant Pere de Sorpe, "Full Infor¬matiu del Museu Nacional d'Art de Catalunya", n. 12 (gener març 1994), p. 96 [8].
2.67 La Mare de Déu de Bruguers, "Miscel.lània d'homenatge a Jaume Codina" (El Prat de Llobregat 1994), p. 383 389.
2.68 Le Maître de Pedret, a John Ottaway, Saint Lizier. Entre Adriatique et Atlantique (Saint Lizier 1994), p. 133-136.
2.69 Col.laboració a Baix Llobre¬gat, Atles Comarcal de Catalunya: Alta edat mitjana (s.IX XIII); Patrimoni històrico artístic. (Barcelona 1995), p. 65 67, 75-78.
2.70 Col.laboració amb Jordi Bolòs a Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. XVIII (1991) de l'obra Catalunya Romànica, Les tombes de l'església d'Aiguafreda, p. 292 293.
2.71 La bella i vella Magalona, "Serra d'Or", núm. 124, abril 1995, p. 59 61.
2.72 La cristinianització i l'època visigòtica, La Marca del Llobregat, Els altres castells de la frontera del Llobregat, La Feudalització i altres textos, a El Barcelonès, El Baix LLobregat, El Maresme, vol. XX (1992) de l'obra Catalunya Romànica, p. 237 241, 263-266; p. 294-310, 319-342, 348-367, 371-382, 388-398, 400-403, 408-418 i 420-422.
2.73 L'obertura del Romànic (amb Jordi Camps), publicat a "Serra d'Or" núm. 432, desembre 1995, p. 41 46.
2.74 Els viatges dels absis del Museu Nacional d'Art (amb Jordi Camps), publicat a "Regió 7", 14 de desembre de 1995.
2.75 À propos des séraphins de Maderuelo et de Santa Maria de Taüll, dins Les anges et les archanges dansl'art et la société à l'époque préromane et romane, "Les Cahiers de Saint Michel de Cuxa" XXVIII (1997), p. 225-229.
2.76 Sobre l'església romànica de Santa Maria de Sants, enderrocada al segle XIX, dins Sants i la seva Marina al llarg de la història, "I Jornades-Col.loqui d'Història Local de Sants-Monjuïc" (octubre 1997), p. 63-68.
2.77 Les pintures de Santa Maria d'Àneu i de Sant Pere del Burgal, fascicle XV del col.leccionable "L'art romànic vist des del MNAC", del diari "Avui" (8 de febrer de 1998).
2.78 Les pintures d’Osormort i el Brull, fascicle XVIII del col.leccionable "L'art romànic vist des del MNAC", del diari "Avui" (1 de març de 1998).
2.79 Pintura sobre fusta: els frontals, fascicle XXII del col.leccionable "L'art romànic vist des del MNAC", del diari "Avui" (29 de març de 1998).
2.80 Les pintures de Sorpe i les d’Estaon, fascicle XXVIII del col.leccionable "L'art romànic vist des del MNAC", del diari "Avui" (10 de maig de 1998).
2.81 Tesoros románicos y góticos del Museo Nacional de Arte de Cataluña, ressenya del llibre d’E. Carbonell i J. Sureda, “Historia y Vida”, nº 362, any XXXI, maig 1998, p. 64-81.
2.82 Les esglésies romàniques de Besalú, fascicle XXXIII del col.leccionable "L'art romànic vist des del MNAC", del diari "Avui" (14 de juny de 1998).
2.83 À propòs des saints peints sur l'abside de Sainte-Eulalie d'Estaon, en Catalogne, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuixà”, XXIX, 1998, p. 95-102.
2.84 Les pintures de Sant Serni de Baiasca, "Miscel.lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte", MNAC/IEC/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. I (1998), p. 139-150.
2.85 El Conventet de Pedralbes i els capitells de Santa Maria de Besalú, comunicació a les "I Jornades de Recerca HIstòrica de les Corts" 14/15 de març 1997 (=1998), p. 101-107.
2.86 Reliquiar aus Santa Maria de Lillet, “799 Kunst und Kultur der Karolingerzeit”, I (Paderborn 1999), p. 17.
2.87 L’església de Santa Maria d'Àneu i les seves pintures, “VIè Col.loqui dels Amics de l’Art Romànic: Les canòniques catalanes. Arquitectura i Art Medieval”, 4/6 de novembre 1998, “Lambard” XI (1998-1999), p. 65-77.
2.88 Les pintures murals del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. Segle XIII. “XLII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos”, Sant Cugat del Vallès 23/25 d’octubre de 1998 (2001), p. 141-147.
2.89 Estructures defensives romanes y romàniques relacionades amb el pont i la xarxa viària, ponència en la “Taula rodona del Pont del Diable”, Castellbisbal i Martorell, 18/20 de març de 1999 (en premsa)
2.90 Jongleur/Joglar, a Barcelone-Carcassonne: destins croisés de deux comtés (Ixe-XIIIe siècles, Exposition présentée à l’Institut Français de Barcelone et à la Maison des Mémoires à Carcassonne (1997), p. 36.
2.91 Apostoli di Àger: Taddeo et Giacomo), p. 48-51; Apostoli di Argoell, p. 52-53; Incensiere, p. 58-59; Cristo crocefisso, p. 72-73; Placa circolare, p. 72-75; Frontale dell’altare di Farrera, p. 78-79; San Pietro e San Paolo, laterali di altare da Orós, p. 80-81; Frontale di Gésera, p. 82-83; Frontale di Sant Pere di Boí, p. 84-85, i, amb J. Camps, L’arte romanica catalana nel suo contesto internazionale, p. 23-29, a Bagliori del Medioevo. Arte romanica e gotica del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Roma (1999).
2.91bis “Història dels trasllats dels absis” (amb Jordi Camps), Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 3, 1999, p. 17-29.
2.91tri “La instal•lació de 1995” (amb Eduard Carbonell i Jordi Camps), Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 3, 1999, p. 31-37.
2.92 La pintura monumental a la Catalunya preromànica, a Catalunya a l’època carolíngia, catàleg de l’exposició del MNAC (16 desembre 1999 / 27 de febrer 2000), p. 219-222.
2.93 Frontals de Gia i de Gésera, cat. 68 i 69 de l’exposició Aragón. Reino y Corona, Centro Cultural de la Villa de Madrid (4 d’abril – 21 de maig de 2000), p. 286-287.
2.94 Sobre la identificació d’una figura aïllada de l’absis de Sant Climent de Taüll, a “Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya”, 4, 2000, p. 105-112.
2.95 Creu romànica, al catàleg de l’exposició El toro i la Mediterrània, “Sa Nostra”, Palma de Mallorca, 2000, p. 369.
2.96 La pintura profana de caràcter heroic als segles XII i XIII, a Serra d’Or, núm. 484 (abril 2000), p. 40-45.
2.97 La pintura gòtica de temàtica profana, fascicle II del col•leccionable sobre Art Gòtic Català del MNAC publicat al diari “Avui”, 29/04/2001.
2.98 “Josep Puig i Cadafalch, l’historiador de l’arquitectura romànica”, a Serra d’Or, núm. 502 (octubre 2001), p. 29-31. Al mateix número, l’edició del text inèdit de Puig i Cadafalch, Records d’un home perseguit, p. 32-35.
2.99 El comerç d’antiguitats i les pintures de Mur, al catàleg PUIG I CADAFALCH i la col•lecció de pintura romànica del MNAC, 2001, p. 21-23; al mateix catàleg, La resposta: compra i trasllat de les pintures al museu, p. 24-31.
2.100 La pintura mural romànica de la Vall de Boí, a “DAU. Debats d’arquitectura i urbanisme”, Publicació de la Damarcació de Lleida del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, núm. 14 (estiu del 2001), p. 25-27.
2.101 Restes de pintura mural a la catedral de Gènova que representen la conquesta de Tortosa, “Recerca” 5, Arxiu Històric Comcarcal de les Terres de l’Ebre (Tortosa 2001), p. 227-232.
2.102 «La visión de los profetas Isaias y Ezequiel en unas pinturas románicas de Cataluña» a XIX Ruta cicloturística del Románico internacional, Pontevedra, Fundación Cultural Rutas del Románico, Diputación Provincial de Pontevedra, Ayuntamiento de Pontevedra, 2001, p. 177-178.
2.103 “Apostoli di Orcau”, a Germinabit. L’espressione religiosa in lingua catalana nel XX secolo, Roma 2001, p. 231.
2.104 Noves pintures a Sant Climent de Taüll, a “Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya”, 5, 2001, p. 193-196.
2.105 La pintura de temàtica heroica i cavallesresca als estats de la confederació catalanoaragonesa en els segles XIII i XIV, dins l’obra De re militari, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” t. LXXVII (gener-desembre 2001), p. 231-238.
2.106 Friso con ángel y laberinto, al catàleg de l’exposició “Bizancio en España”, Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 2003.
2.107 La pintura romànica d’Andorra conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al catàleg de l’exposició Magister Sancta Columba. La pintura romànica del Mestre de Santa Coloma i la seva època, Andorra 2003, p. 155-162.
2.108 El patrimoni romànic de la Vall de Boí al MNAC, “La Mañana” extra en el Aniversari de la Declaració del Conjunt Romànic de la Vall de Boí com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, 7/12/2003, p. 9-10.
2.109 Sant Pere de Romaní, construcció romànica del Baix Llobregat, “Notícies” n. 18, “Butlletí extraordinari dedicat al Mil•lenari de Sant Pere del Romaní”, Associació Amics del museu de Molins de Rei, juny de 2002, p. 13
2.110 La pintura romànica a les esglésies de Cerdanya, ponència al Seminari Le Moyen Àge dans les Pyrénées catalanes. Art culture et société. À la mémoire de Mathias Delcor, Prada de Conflent 23-25/5/2003, “Études Roussillonnaises”, t. XXI, 2005, p. 196-208.
2.111 La iconografía de Cristo en el arte Occidental. Orígenes y temas, a About Christ. Works from the collections of the Museu Nacional d’Art de Catalunya, Gyeonggi Provincial Museum, Korea, 2003, p. 113-120.
2.112 Sobre els orígens de Pedret i sobre el suposat quart genet de les seves pintures romàniques “Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya”, 7, 2003 (2004), p. 83-90.
2.113 Histoire et art dans le Val de Boí: réflexions sur la construction et le décor de ses églises romanes, al catàleg Catalogne romane. Sculptures du Val de Boí, París, Musée National du Moyen Âge, Barcelona, MNAC, 2004, p. 12-21; hi ha també l’edició en català, La vall de Boí: Història i Art: sobre la construcció i decoració de les seves esglésies romàniques, Obres mestres del romànic. Escultures de la Vall de Boí, París, Musée National du Moyen Âge, Barcelona, MNAC, 2004, p. 12-21.
2.114 Noblesse et patronage. El Burgal et Mur: la peinture murale en Catalogne aux XI et XII siècles, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuixà”, XXXVI, 2005, p. 149-158.
2.115 Col•laboracions a la Guia MNAC (2004): «Frontal de la Seu d’Urgell o dels Apòstols», p. 20-21, «Absis de la Seu d’Urgell», p. 22-23, «Absis d’Àneu», p. 32-33, «Absis del Burgal», p. 34-35, «Apòstols d’Àger», p. 36-37, «Baldaquí de Tos», p. 36-37, «Frontal de Cardet», p. 38-39, «Absis d’Engolasters», p. 60-61, «Frontal de Baltarga», p. 60-61, «Frontal d’Avià», p. 62-63, «Biga de la Passió», p. 64-65, «Frontal dels Arcàngels», p. 68-69, «Frontal de Rigatell», p. 68-69, «Sala capitular de Sixena», p. 72-73.
2.116 «Els orígens de Pedret», Circular dels Amics del Romànic del Berguedà, n. 58, hivern 2005, p. 292-294.
2.117 Les pintures romàniques de l’antiga església de Santa Eulàlia d’Estaon. La seva història i la seva iconografia, “Urgellia” 2005, p. 657-683.
2.118 «El mestre de la Conquesta de Mallorca i el seu cercle», a L’Art Gòtic a Catalunya, Pintura I. De l’inicia a l’italianisme, ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2005, p. 60-65.
2.119 Absis de Santa Maria d’Àneu, Baldaquí de Ribes, Frontal de Santa Margarida de Vila-seca, Altar de Lluçà, Pintures de Sant Quirze de Pedret, a Els grans museus de Catalunya, Història de l’Art Català, Edicions 62, Barcelona 2005, p. 20, 70-71, 103.
2.120 Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura d’influència llombarda, Simposi Internacional “Els comacini i l’arquirectura romànica a Catalunya”, Universitat de Girona/MNAC 25 i 26 de novembre de 2005 (en curs de publicació).
2.121 Nouvelles de la peinture murale romane catalane, crònica, Les Cahiers de Saint Michel de Cuxa, XXXV 2004, p. 202.
2.122 En col•laboració amb Lily ARAD, «Sobre les pintures de Sant Pere de Sorpe, noves interpretacions», Miscel•lània Litúrgica Catalana, 2006, 24 p. 21-60.
2.123 Nouvelles de la peinture murale romane catalane, Les Cahiers de Saint Michel de Cuxa, XXXVII 2006, p. 291-292.
2.124 Jassans, escultor, “Revista de Catalunya” núm. 219, juliol-agost 2006, p. 21-44.
2.125 Una talla romànica del Baix Llobregat al MNAC, “Materials. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat” 12, 2006, p. 65-69
2.126 “Les programmes d’images autour de l’autel dans la Catalogne romane”, Autour de l’autel roman catalan, Institut Cambó & Centre d’Études Catalanes de l’Université Paris-Sorbonne, París 2008, p. 35-64.
2.127 “Pintura al fresco procedente de Arlanza”, Los Caminos de Santiago. El arte en el periodo románico en Castilla y León. España, Junta de Castilla y León, Museo Histórico Nacional de Rio de Janeiro i Pinatoeca do Estado de Sao Paulo, novembre 2006 / maig 2007, p. 227.
2.128 La capella dels Sants Just i Pastor d’En (Alt Conflent) i les seves pintures, “Études Roussillonnaises”, t. XXII, 2006, p. 95-103.
2.129 “Les pintures de Santa Maria de Mur, seu d’una canònica fundada pels comtes de Pallars Jussà”, El Romànic i el Gòtic desplaçats. Estudis sobre l’exportació i migracions de l’art català medieval, (R. Alcoy i P. Beseran, eds), Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 19-54.
2.130 “El setge de Balaguer als grafits de Castellfollit de Riubregós”, Urgellia, XVI, 2006-2007, p. 499-510.
2.131 “El pobre Llàtzer i el si d’Abraham en l’art monumental de la Catalunya romànica”, Miscel•lània Litúrgica Catalana, XV, 2007, p. 89-121.
2.132 “El tema del si d’Abraham, imatge del Paradís, a les pintures romàniques d’Aineto”, Urgellia, XVI, 2006-2007, p. 711-727.
2.133 “ L’antiga església de Sant Martí de la Cortinada i les seves pintures romàniques, nova lectura”, Quaderns d’Estudis Andorrans, 8, Valls d’Andorra 2006-2008, p. 175-202.
2.134 “Eleazar, un pintor neoromànic?”, catàleg de l’exposició de Sant Sadurní d’Anoia, 2007
2.135 Els diversos cicles de pintura religiosa i profana del castell d’Alcanyís, Comunicació al simposi internacional El Trecento en obres. Art de Catalunya i art d’Europa al segle XIV (Rosa Alcoy, ed.), EMAC, Universitat de Barcelona 2009, p. 343-354.
2.136 “Les pintures romàniques de l’antiga capella del castell d’Orcau”, Miscel•lània Litúrgica Catalana, XVI, 2008, p. 132-162.
2.137 “Fragment de pintura mural de València d’Àneu amb la Maiestas Mariae”, “Lipsantoeca de la Seu d’Urgell”, Catalunya i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180, Barcelona, Toulouse, Pisa, MNAC, Barcelona 2008, cat. 45 i 106, p. 296-297 i 414-415.
2.138 “Catàleg d’una ingent tasca de recerda. IEC. L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans”, Serra d’Or 577, gener 2008, p. 74-76.
2.139 “L’epitafi de Llevant erigit per Gomarellus el 976: una mirada a la Catalunya de l’època”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (en premsa)
2.140 “El conjunt monumental de Miralles (s. XIII-XV)”, III Jornades d’Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, diferents maneres d’entendre el patrimoni I d’actuar-hi, Sant Feliu de Llobregat 2004 (= 2006), p. 151-156.
2.141 “Nouveautés à propos de la peinture romane catalane”, Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XXXIX, 2008, p. 304.
2. 142 “El retaule de Sant Bernat de la capella dels templers de ciutat de Mallorca”, Miscel•lània Gabriel Llompart /1, Randa, Institut Menorquí d’Estudis / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 61, 2009, p. 61-71.
2.143 “Sobre les gestions per al salvament del conjunt monumental de Miralles (Castellví de Rosanes), precedents i estat de la qüestió”, V Jornades d’Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Andreu de la Barca, 16 i 17 d’abril del 2008 (en premsa).
2.144 «Les pintures romàniques de Santa Maria de Cervià en relació als senyors de Cervià i la pintura d’Aquitània», Matèria 6-7, 2008, p. 39-62.
2.145 «Les pintures de l’antiga església de Sant Vicenç d’Estamariu, iconografia i estil», Sant Vicenç d’Estamariu, un tresor retrobat, Estamariu 2009, p. 47-69 (en premsa)
2.146 Provençana, mil cent anys enrera, L’Hospitalet de Llobregat, 2008, en premsa
2. 147 «Les pintures murals romàniques de Santa Maria de Cap d’Aran», Miscel•lània en honor de Melquíades Calzado, Vielha (en premsa)
2.148 «Sobre el trasllat de relíquies de Sant Cugat a Alsàcia i a Sant Denís, prop de París, en època carolíngia», Miscel•lània Litúrgica Catalana, XVII, 2009, p. 25-42.
2.149 «L’obra de l’escultor JASSANS», dins P.V. Maró, Bucòliques, traducció de Joaquim Balcells (a cura de Maria Paredes), Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2009, p. 13-16.
2.150 « La problemàtica dels models en la pintura romànica catalana: la Crucifixió de Sorpe i la d’Estaon», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya (en premsa).
2.151 amb Joan Badia i Homs, « Les impostes de l’antic monestir de Sant Pau de Fontclara, d’època carolíngia, i les pintures de l’església romànica posterior», Butlletí del Centre d’Estudis del Baix Empordà (en premsa)
2.152 «Martiri de santa Caterina», «Sant Sopar», La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la la Seu d’Urgell, MNAC / MEV 2009, cat. 2 i 3, p. 86-93.
2.153 «Sant Esteve d’Andorra. Lavatori», Convidats d’honor, exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC, 2009, p. 78-83.
2.154 «Sant Pere de Sorpe: els misteris a descobrir encara de les seves pintures Romàniques», Nabius 6 (desembre 2009), p. 1-2.
2.155 LES PINTURES DE L’ATRI DE CARDONA. Les pintures romàniques i les de la defensa de Girona del setge del rei Felip, l’Ardit, de França (1285), Urgellia, XVII, 2008-2009 (en premsa).
2.156 «Estil i iconografia de les pintures romàniques de Santa Maria de Mur», Imatges indiscretes 2008, EMAC, Universitat de Barcelona (en premsa)
2.157 «Les pintures de San Pedro de Arlanza i els bestiaris anglesos del 1200», ponència al simposi internacional Contextos 1200 i 1400. Art de Catalunya i art de l’Europa meridional en dos canvis de segle, EMAC, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, 4-8 de novembre del 2009 (en premsa).
2.158 «Els profetes en la pintura romànica catalana», Miscel•lània Litúrgica Catalana, XVIII, 2010 (en premsa)
2.159 Amb Frederic-Pau Verrié, «Le monastère de Sant Miquel de Cruïlles», Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa XLI 2010 (en premsa)
Congressos:
1) 1979 La problemàtica d'identificació de les esglésies del castell de Cervelló, “Quart Col•loqui d’Història del Monaquisme Català”, Sant Miquel de Cuixà 1979 (veg. pub. 2.12)
2) 1980 La transició del món antic al medieval a la comarca del Baix Llobregat, segons l'estudi de les esglésies, "XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos" El Prat de Llobregat 1980 (vegeu publicacions 2.22)
3) 1980 Sobre la transició del món antic al medieval a través de l'estudi de les esglésies, comunicació al "Col.loqui de Termino¬logia de l'Art Romànic i dels seus precedents cristians". Barce¬lona 1980 (vegeu publicacions 2.23)
4) 1981 Les esglésies pre romàniques al Baix Llobregat, ponència a les “Primeres Jornades d'Estudis sobre el Baix Llobregat", Sant Feliu de Llobregat 1981 (veg. Publicacions 2.15)
5) 1990 El Patrimoni Artístic al Baix Llobregat, antic, medieval i modern, ponència a les "Primeres Jornades de Recerca Històrica i Social del Baix Llobregat", Sant Feliu de Llobregat (veg. Publicacions 2.55).
6) 1991 La Marca Hispànica, frontera meridional de l'Imperi i les seves fortificacions fins al temps de Carles el Calb, ponència "Journées Romanes" de Sant Miquel de Cuixà (vegeu publicacions 2.56).
7) 1992 El castell gòtic d'Olorda (Barcelona), comunicació al "IV Col.loqui: Art medieval a la ciutat de Barcelona", Barcelona, març de 1992 (veg. publicacions 2.59).
8) 1992 L'aportació de les canòniques regulars a l'art romànic del segle XII a partir de Sant Ruf d'Avinyó, ponència a les "Journées Romanes" de Sant Miquel de Cuixà XXIV (vegeu publicacions 2.57).
10) 1993 L'iconographie de Marie dans la peinture romane catalane, ponència a les "Journées Romanes" de Sant Miquel de Cuixà XXV, (vegeu publicacions 2.28).
11) 1993 Les pintures romàniques de l'atri de Sant Vicenç de Cardona: els Porxos Pintats, comunicació al "I Congrés d'Història de l'Església Catalana" Solsona 1993 (vegeu publicacions 2.61).
12) 1994 La peinture profane en Catalogne au XIIIe siècle, ponència al "Colloque: Autor du Palais des Archevêques de Narbone: les Arts picturaux en France méridionale et en Catalogne du XIIIe au XVe siècle", Narbona
13) 1995 Frises et bordures dans l'oeuvre catalane du Maître de Pedret, ponència al col•loqui internacional "Le rôle de l'ornement dans la peinture murale du Moyen Age”, Saint Lizier de Coserans
14) 1996 Les séraphins de Santa Maria de Taüll et de l'église de la Vera Cruz de Maderuelo, dins Les anges et les archanges dans l'art et la société à l'époque préromane et romane, ponència a les “Journées Romanes” de Sant Miquel de Cuixà (vegeu publicacions 2.75).
15) 1997 El Conventet de Pedralbes i els capitells de Santa Maria de Besalú, comunicació a les "I Jornades de Recerca HIstòrica de les Corts" 14/15 de març 1997 (=1998), p. 101-107 (veg. Pub. 2.85).
16) 1997 A propos de quelques saints de la peinture romane catalane: l'abside de Santa Eulàlia d'Estaon au MNAC, ponència a les "Journées Romanes" de Sant Miquel de Cuixà (veg. Pub. 2.83)
17) 1997 Sobre l'església romànica de Santa Maria de Sants, enderrocada al segle XIX, comunicació a les "I Jornades-Col.loqui d'Història Local de Sants Monjuïc: Sants i la seva Marina al llarg de la història" (vegeu publicacions 2.76).
18) 1998 Les pintures del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. Segle XIII, comunicació a la “XLII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos” Sant Cugat del Vallès 23/25 d’octubre de 1998 (veg. Pub. 2.88).
19) 1998 La canònica augustiniana de Santa Maria d'Àneu i les seves pintures, comunicació al “VIè Col.loqui dels Amics de l’Art Romànic: Les canòniques catalanes. Arquitectura i Art Medieval” (4/6 de novembre 1998) (veg. Pub. 2.87).
20) 1999 Estructures defensives romanes y romàniques relacionades amb el pont i la xarxa viària, ponència a la “Taula rodona del Pont del Diable”, Castellbisbal i Martorell, 18/20 de març de 1999 (en premsa).
21) 2003 Les pintures romàniques de les esglésies de Cerdanya, ponència al seminari Le Moyen Àge dans les Pyrénées catalanes. Art culture et société. À la mémoire de Mathias Delcor, dirigit per Michel Zimmermann, Prada de Conflent, “Études Roussillonnaises”, t. XXI, 2005, p. 196-208 (veg. Pub. 2.110).
22) 2004 Noblesse et patronage. El Burgal et Mur: la peinture murale en Catalogne aux XI et XII siècles, ponència a les “Journées Romanes” de Sant Miquel de Cuixà (veg. Pub. 2.114).
23) 2004 “El conjunt monumental de Miralles (segles XIII-XV)”, 3es Jornades d’Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat (veg. Publicacions 2.140).
24) 2005 Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura d’influència llombarda, ponència al simposi internacional “Els comacini i l’arquirectura romànica a Catalunya”, Girona i Barcelona 25 i 26 de novembre de 2005 (en premsa)
25) 2006 Les programmes d’imatges de l’autel et de l’église de la Catalogne romane, ponència al seminari “Autour de l’autel roman catalan”, Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona (Université Paris IV-Sorbonne), dir. Per Denise Boyer i Michel Zimmermann, 29 de maig (veg. Publicacions 2.126).
26) 2007 Els diversos cicles de pintura religiosa i profana del castell d’Alcanyís, Comunicació al simposi internacional El Trecento en obres, dirigit per Rosa Alcoy, EMAC, membre del comité científic, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, 2-6 de maig.
27) 2008 “Sobre les gestions per al salvament del conjunt monumental de Miralles (Castellví de Rosanes), precedents i estat de la qüestió”, V Jornades d’Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Andreu de la Barca (en premsa)
28) 2009 Amb Frederic-Pau Verrié, «Le monastère de Sant Miquel de Cruïlles», XLIes Journées Romanes de Saint-Michel de Cuixà (en premsa)
29) 2009 «Les pintures de San Pedro de Arlanza i els bestiaris anglesos del 1200», ponència al simposi internacional Contextos 1200 i 1400. Art de Catalunya i art de l’Europa meridional en dos canvis de segle, dirigit per Rosa Alcoy, EMAC, membre del comité científic, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, 4-8 de novembre.
Projectes de Recerca
2006-2009 EMAC: El Romànic i el Gòtic desplaçats. Extensió a l’estudi de la exportació i migració de l’art català medieval.
2009-2011 EMAC: Contextos para el arte catalán medieval desplazado.